dilluns, 6 de març de 2017

El 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta reivindica la protecció i difusió del patrimoni arqueològic de la comarca

|Durant el primer cap de setmana es van presentar 17 comunicacions sobre arqueologia, prehistòria i història antiga, història medieval i etnografia i cultura popular

|Diumenge va tindre lloc una visita formativa als jaciments dels Banys de la Reina i la Pobla d’Ifac

Debat de la sessió d'arqueologia
Les primeres sessions del 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta, que va arrancar divendres, 3 de març, a Dénia, han servit per a fer un recorregut pel patrimoni arqueològic i etnogràfic de la comarca i posar en relleu la necessitat d’una voluntat ferma de protecció i un esforç de difusió i conscienciació de la ciutadania per garantir-ne la conservació. Un total de 17 comunicacions sobre arqueologia, prehistòria i història antiga, història medieval i etnografia i cultura popular s’han presentat durant aquest primer cap de setmana de congrés. En el debat a càrrec dels arqueòlegs que actualment estan estudiant indrets com el Passet de Segària i la Penya de l’Àguila, la vil·la romana de les Hortes de Xaló i els Banys de la Reina es van posar sobre la taula les amenaces que  posen en perill el futur dels jaciments: “Les pressions urbanístiques i la massificació turística, unides a la manca d’una tasca de conscienciació educativa, social i cultural. Perquè som ciutadans responsables quan ens ensenyen a ser-ho”, va destacar Ana Ronda, arqueòloga dels Banys de la Reina de Calp, “un exemple històric de desgràcies en aquest sentit”, va afegir.

En la mateixa idea va incidir el conferenciant Jose Luis Menéndez Fueyo, arqueòleg del MARQ i un dels directors de les excavacions de la Pobla medieval d’Ifac: “Un patrimoni ben difós en garanteix la conservació”.

Precisament els jaciments calpins van ser els protagonistes de la jornada de diumenge. Les persones inscrites al congrés van participar en una visita formativa a les restes de la piscifactoria romana dels Banys de la Reina i a la Pobla d’Ifac, l’antiga ciutat medieval emmurallada als peus del penyal, guiada pels directors de  les excavacions. 


Banys de la Reina
Pobla d'Ifac

Acte d’obertura del 6é Congrés d’Estudis
 

Inauguració del 6é Congrés d'Estudis
Divendres, 3 de març, el Centre Social de Dénia va acollir la inauguració del 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta. La presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, va estar acompanyada per representants polítics de les quatre poblacions que són seu d’aquesta edició –el regidor de Cultura de Dénia, Rafa Carrió; l’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús; el regidor de Cultura de Xàbia, Quico Moragues; i l’edil d’Educació de Teulada, Daniel Ibancos– i pel director del Centre de Formació del Professorat CEFIRE d’Alacant, José Antonio Poves.

Seser va destacar que la història dels congressos és una història paral·lela a la fundació i consolidació de l’Institut d’Estudis Comarcals. “Quan les paraules comarca i Marina Alta no eren tan populars com ara, l’any 1982 es va crear l’IECMA amb 40 socis fundadors. I ara en som 600”, va assenyalar. També va insistir que la salut de la investigació a la nostra comarca és molt bona “i n’és una mostra la quantitat de comunicacions presentades al 6é Congrés: 54. També ens dóna la mesura de l’interés que desperta la cultura a la Marina Alta el nombre d’inscrits, més de 130 persones”.

Per la seua part, Sergi Ferrús, alcalde de Pedreguer, va tindre unes paraules de record per a Antoni Lluis Carrió, soci fundador de l’IECMA i secretari de l’entitat durant dècades, que va faltar en 2013. “Ell hauria viscut aquest congrés amb la mateixa intensitat i il·lusió amb què va viure els cinc anteriors. Antoni Lluis representava a la perfecció el que és l’esperit de l’IECMA”.

Ferran Garcia-Oliver acompayar de Rosa Seser
El doctor en Història Medieval i professor de la Universitat de València Ferran Garcia-Oliver va ser l’encarregat de la conferència inaugural, un repàs dels relats en pugna en l’origen dels valencians que, segons va assenyalar, va sorgir “en escoltar a un polític afirmar que el valencià actual i el de fa 6.000 anys comparteixen el mateix ADN; un debat, el dels orígens, en el qual la qüestió lingüística s’insereix inevitablement”. Garcia-Oliver va recórrer el “procés lent ple d’ambigüitats calculades” que va separar valencians de catalans “per interessos económics, el fracàs d’un projecte fiscal comú i les intrigues de la cort” i va concloure la seua exposició amb una reflexió final: “Ens va afavorir la renúncia a la nostra catalanitat?”.

L’acte inaugural es va tancar amb una emotiva actuació del tenor calpí José Luis Luri, acompanyat al piano per Shlomo Rodríguez.


José Luis Luri
El 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta es reprendrà divendres, 10 de març, a Pedreguer (amb les comunicacions d’Història Moderna). Dissabte 11 les sessions tindran lloc a Xàbia (Història Contemporània, Arquitectura, Arts Plàstiques i Música i Medicina i Salut). I l’última jornada es celebrarà a Teulada, diumenge 12 (Agricultura i Medi Ambient i Economia i Turisme).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada