dimecres, 10 de juliol de 2013

Josep Andrés documenta l’existència de la desapareguda església medieval de Mira-rosa i la situa al costat de la torre


Les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta tanquen amb noves aportacions sobre la torre medieval i la conformació dels nuclis urbans dels Poblets

La darrera xarrada de les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta va aportar noves dades sobre la història dels Poblets, protagonista d’aquesta edició. El documentalista Josep Andrés va confirmar, a partir de la documentació del segle XVIII, l’existència d’un temple medieval situat en una ubicació diferent a l’actual església de Mira-rosa. Segons va destacar Andrés, en els establiments –on es fixaven les noves ocupacions de terres concedides pel senyor– una de les fites que s’utilitza per a delimitar la posició de cada parcel•la és “la yglesia vieja”, un dels referents del nucli urbà juntament amb la torre, el molí i “la yglesia nueba”, que comença a conviure en la documentació de l’època amb les mencions de l’antic temple ara desaparegut a partir de mitjan segle XVIII. “Aquesta circumstància ens permet datar l’actual església de Mira-rosa en aquest moment històric”.

D’una altra banda, Josep Andrés va reconstruir, a partir de les referències documentals, la conformació dels carrers del Molí i Major. L’aparició d’aquests dos carrers en el segle XVIII significa la primera expansió urbanística de les alqueries medievals primitives des de la conquesta del segle XIII.

Difusió del patrimoni i avanços en la investigació

La presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, va destacar en el tancament de les jornades que “iniciatives de difusió del patrimoni com aquestes també permeten avançar en la investigació i el coneixement de la història dels nostres pobles”. En aquest sentit, Seser va recordar la nova datació de la torre de Mira-rosa que va donar l’arquitecte Josep Ivars en la segona conferència del programa. El director de la restauració de la torre medieval va avançar mig segle la datació que ell mateix va formular en 1990 –a cavall dels segles XV i XVI– i va suggerir la meitat del XIV com a data més probable d’inici de la construcció de la fortalesa. Com a novetat, a més, va explicar que la torre devia comptar amb un cortig (recinte murallat) per a potenciar-ne la part defensiva.

Balanç positiu i bona participació

Les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta van arrancar el 7 de juny amb una xarrada sobre la vila romana de l’Almadrava, a càrrec de Josep Antoni Ahuir, coincidint amb la reobertura al públic d’aquest jaciment. Les tres conferències incloses en el programa i la vi
sita guiada als indrets protagonistes (el centre terrisser de l’Almadrava, la torre medieval i els nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa) han comptat amb una “bona participació per part dels veïns i veïnes del poble”, en paraules de Rosa Seser. “Podem estar satisfets i afirmar que hem aconseguit l’objectiu de difondre el patrimoni dels Poblets”.

dilluns, 8 de juliol de 2013

La III Jornada de l’Institut Ramon Muntaner, en què es commemoraven els deu anys de la fundació, s’ha celebrat aquest dissabte


La jornada ha aprofitat per fer balanç i recordar els membres col•laboradors que ja han faltat

Dissabte passat ha tingut lloc a Móra la Nova la III Jornada de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), del qual és membre l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. L’IRMU, que té com un dels objectius principals el suport a la cerca i a la difusió de l’activitat dels centres d’estudi, compleix deu anys.

La jornada d’enguany ha començat amb la valoració que els impulsors i presidents de l’entitat han fet del moment de la creació i les activitats que s’hi han anat duent a terme. Com a cloenda dels parlaments inicials s’ha fet memòria d’aquells membres col•laboradors, especialment actius, que han faltat en aquesta dècada. I, ací, fou recordat especialment el nostre secretari Antoni-Lluís, que no només deixa entre nosaltres un buit difícil de suplir.

Seguidament, el personal de l’IRMU continuà amb la presentació del balanç d’aquests deu anys i també amb l’estrena del nou portal web www.irmu.org que substitueix l’anterior.

La segona part de la jornada estigué dedicada a mostrar algunes de les diverses activitats que han rebut suport econòmic per part l’Institut Ramon Muntaner en el darrer exercici.

Com no podria ser d’una altra manera, no hi faltà la mostra tradicional de publicacions dels diversos centres d’estudi, una bona part de les quals ha rebut ajut d’aquesta fundació, com ara les nostres revistes Aguaits i L’Aiguadolç.

Entre els centres assistents n’hi havia participants de tot el territori de parla catalana si bé de València només hi havia representació de l’IECMA.

dilluns, 1 de juliol de 2013

L’Aiguadolç es presenta a la XXIX Escola d’Estiu del País Valencià "Marina-Safor"

Josep Antoni Fluixà, coordinador del número 39 (any 2011), ha destacat la importància d'aquest monogràfic, dedicat a la literatura infantil i juvenil

Aquest matí s'ha presentat la revista de literatura L’Aiguadolç en el marc de la XXIX Escola d’Estiu del País Valencià "Marina-Safor". En aquesta ocasió s'ha presentat el número 39 de la revista, dedicat a la literatura infantil i juvenil. L’acte ha comptat amb la participació de Josep Antoni Fluixà, especialista en aquest àmbit literari i coordinador del monogràfic dedicat als llibres per a infants i joves inclòs en el número esmentat; i també amb el nou director de la publicació, Juli Capilla.

Fluixà, en presentar el monogràfic, ha remarcat la importància d’aquesta mena de literatura, i del paper de filtre que cal que facen els especialistes perquè els professionals del ram, mestres i professors, puguen triar les lectures més adients en funció del perfil de l’alumnat, de l’edat i de l’etapa educativa. A més, ha aprofitat l’avinentesa per a reclamar una consideració més gran de la literatura infantil i juvenil per part del gremi universitari. Tot i això, s'ha mostrat optimista quant a la panoràmica actual, pel que fa als autors i als lectors: “Els escriptors joves escriuen millor que no els de les generacions anteriors. Hem avançat molt, pel que fa a la qualitat de les obres que s’escriuen, i també hem guanyat en nombre de lectors”.

Per la seua part, Capilla ha destacat que “existeixen encara molts prejudicis de cara a la consideració dels gèneres literaris. Hi ha un prejudici jeràrquic que situa la narrativa per sobre del teatre i la poesia, i també per damunt de la literatura adreçada als infants i joves”. I ha remarcat que “escriure literatura infantil i juvenil no és gens fàcil perquè cal adequar-se al llenguatge i situar-se en la mentalitat d’aquest lector específic sense per això haver de rebaixar la qualitat del que s’escriu”.

Capilla ha aprofitat per destacar la importància de la revista L’Aiguadolç en la història recent de la literatura catalana al País Valencià, ha tingut unes paraules de reconeixement per la tasca feta per qui n’ha estat fins ara el director, Antoni Prats, i també per als membres del consell editorial Tomàs Llopis, Carles Mulet i Vicent Balaguer, així com un record emotiu dedicat al recentment desaparegut Antoni-Lluís Carrió, secretari i impulsor més destacat de l’IECMA.

El número 39 de L’Aiguadolç aplega els articles “Panorama de la literatura infantil i juvenil al País Valencià”, del mateix Josep Antoni Fluixà; “La novel·la juvenil d'ambientació històrica”, de Josep Millo i Vallés; “Els llibres de no ficció i l’assaig juvenil: una aposta necessària”, de Diego Gómez; “L’obra poètica de Maria Dolors Pellicer”, de Pilar Garcia Aparicio, entre uns altres, a més d’una entrevista a Enric Lluch i una selecció de poesia europea contemporània per a infants a càrrec de Miquel Desclot.