dimecres, 20 de novembre de 2013

L'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA). Més de 25 anys treballant per la cultura.

Amb la conferència que duia aquest mateix títol, la presidenta de l'IECMA, Rosa Seser iniciava aquest passat dimarts el cicle de les que donaran tots els guardonats amb els Premis d'Honor Vila de Pedreguer. La xarrada es va celebrar en la Casa de Cultura de Pedreguer i entre les persones assistents hi havia l'alcaldessa Salvadora Martí, el regidor de cultura Sergi Ferrús i els membres del Jurat.
Rosa es va ajudar per a la seua intervenció d'imatges de les activitats que realitza i ha realitzat l'entitat al llarg d'aquests més de 25 anys. Va repassar els inicis, la trajectòria i les propostes de futur de l'IECMA, així com va agrair el reconeixement del premi atorgat. La conferència es va impartir en la mateixa sala on estan exposats també els treballs dels altres premiats d'aquest 2013 (l'arquitecte Josep Ivars i l'associació P.A.H.) junt a l'exposició realitzada per l'IECMA amb motiu de l'aniversari dels 25 anys a 2010, així com vitrines amb material publicat (llibres, calendaris, DVD's, etc).
En acabar la xarrada es va obrir un interessant col·loqui amb el públic assistent.
El dia 29 de novembre es farà la mateixa xarrada als alumnes de 1er de batxillerat de l'IES de Pedreguer per part del membre de la junta directiva, Pasqual Costa, i a les 20 hores s'entregaran els premis d'Honor Vila de Pedreguer en l'Espai Cultural. Des d'ací volem aprofitar per convidar a tothom a aquest esdeveniment, tan especial per a l'IECMA.


dissabte, 9 de novembre de 2013

S’editen les Actes de les IV Jornades d'Estudis Carmel Giner (2010).

L’IECMA i l’Ajuntament de Pego col·laboren en l’edició de les Actes de les IV Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer de Pego i Les Valls.

Divendres, 8 de novembre, la Casa de Cultura de Pego va acollir la presentació del llibre, editat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) i l’Ajuntament de Pego, que recull les Actes de les IV Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer, celebrades allà mateix l’any 2010.

La primera edició de les jornades d’estudis que duen el nom del que fou cronista erudit de la vila i precursor estudiós de la cultura i història local, Carmel Giner i Bolufer (1901-1974), tingué lloc en 2004 i des d’aleshores aquestes ja havien assolit certa periodicitat, celebrant-se en anys alterns i combinades amb l’edició de les corresponents actes cada any següent. Malgrat la seua bona acollida, la conjuntura econòmica que travessem va fer que les de 2010 foren les últimes i que la publicació que li devia d’haver seguit haja hagut d’esperar dos anys més. Ara, amb l’ajut de l’IECMA, l’Ajuntament de Pego ha aconseguit editar-la.

En l’acte, que fou un èxit gran de públic i comptà també amb la presència de Pepe Giner (fill de Carmel), prengueren la paraula: Rosa Seser, presidenta de l'IECMA, qui va justificar la participació d’aquesta entitat en l’edició presentada pel seu interès gran a nivell comarcal i va fer menció especial a l’article dedicat al propi Institut per Antoni Lluís Carrió, secretari i impulsor principal d’aquesta entitat des de la seua fundació i que morí sobtadament ara fa mig any, el qual ha esdevingut un vertader testimoni vital dels 25 primers de l’IECMA; Alícia Siscar, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Pego, qui després dels agraïments protocol·laris va deixar caure la intenció de la corporació en recuperar les Jornades en un futur pròxim i Joan Miquel Almela, Arxiver municipal, qui va parlar primerament de la importància gran d’aquests tipus de col·laboracions per fer després un recorregut històric complet per les diferents edicions de les jornades, tot abans d’explicar el contingut del volum presentat.

Els autors de les diferents ponències que apareixen al llibre són: Antoni Lluís Carrió, Manuel Ardit Lucas, Vicent Comes, Josep Daniel Climent, Moisés Selfa, José Lull, Antonio Miguel Gómez, Ferran Ferrando i Evarist Miralles. I l’edició ha estat coordinada, com les pròpies jornades, per Joan Miquel Almela.

dimecres, 10 de juliol de 2013

Josep Andrés documenta l’existència de la desapareguda església medieval de Mira-rosa i la situa al costat de la torre


Les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta tanquen amb noves aportacions sobre la torre medieval i la conformació dels nuclis urbans dels Poblets

La darrera xarrada de les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta va aportar noves dades sobre la història dels Poblets, protagonista d’aquesta edició. El documentalista Josep Andrés va confirmar, a partir de la documentació del segle XVIII, l’existència d’un temple medieval situat en una ubicació diferent a l’actual església de Mira-rosa. Segons va destacar Andrés, en els establiments –on es fixaven les noves ocupacions de terres concedides pel senyor– una de les fites que s’utilitza per a delimitar la posició de cada parcel•la és “la yglesia vieja”, un dels referents del nucli urbà juntament amb la torre, el molí i “la yglesia nueba”, que comença a conviure en la documentació de l’època amb les mencions de l’antic temple ara desaparegut a partir de mitjan segle XVIII. “Aquesta circumstància ens permet datar l’actual església de Mira-rosa en aquest moment històric”.

D’una altra banda, Josep Andrés va reconstruir, a partir de les referències documentals, la conformació dels carrers del Molí i Major. L’aparició d’aquests dos carrers en el segle XVIII significa la primera expansió urbanística de les alqueries medievals primitives des de la conquesta del segle XIII.

Difusió del patrimoni i avanços en la investigació

La presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, va destacar en el tancament de les jornades que “iniciatives de difusió del patrimoni com aquestes també permeten avançar en la investigació i el coneixement de la història dels nostres pobles”. En aquest sentit, Seser va recordar la nova datació de la torre de Mira-rosa que va donar l’arquitecte Josep Ivars en la segona conferència del programa. El director de la restauració de la torre medieval va avançar mig segle la datació que ell mateix va formular en 1990 –a cavall dels segles XV i XVI– i va suggerir la meitat del XIV com a data més probable d’inici de la construcció de la fortalesa. Com a novetat, a més, va explicar que la torre devia comptar amb un cortig (recinte murallat) per a potenciar-ne la part defensiva.

Balanç positiu i bona participació

Les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic de la Marina Alta van arrancar el 7 de juny amb una xarrada sobre la vila romana de l’Almadrava, a càrrec de Josep Antoni Ahuir, coincidint amb la reobertura al públic d’aquest jaciment. Les tres conferències incloses en el programa i la vi
sita guiada als indrets protagonistes (el centre terrisser de l’Almadrava, la torre medieval i els nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa) han comptat amb una “bona participació per part dels veïns i veïnes del poble”, en paraules de Rosa Seser. “Podem estar satisfets i afirmar que hem aconseguit l’objectiu de difondre el patrimoni dels Poblets”.

dilluns, 8 de juliol de 2013

La III Jornada de l’Institut Ramon Muntaner, en què es commemoraven els deu anys de la fundació, s’ha celebrat aquest dissabte


La jornada ha aprofitat per fer balanç i recordar els membres col•laboradors que ja han faltat

Dissabte passat ha tingut lloc a Móra la Nova la III Jornada de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), del qual és membre l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. L’IRMU, que té com un dels objectius principals el suport a la cerca i a la difusió de l’activitat dels centres d’estudi, compleix deu anys.

La jornada d’enguany ha començat amb la valoració que els impulsors i presidents de l’entitat han fet del moment de la creació i les activitats que s’hi han anat duent a terme. Com a cloenda dels parlaments inicials s’ha fet memòria d’aquells membres col•laboradors, especialment actius, que han faltat en aquesta dècada. I, ací, fou recordat especialment el nostre secretari Antoni-Lluís, que no només deixa entre nosaltres un buit difícil de suplir.

Seguidament, el personal de l’IRMU continuà amb la presentació del balanç d’aquests deu anys i també amb l’estrena del nou portal web www.irmu.org que substitueix l’anterior.

La segona part de la jornada estigué dedicada a mostrar algunes de les diverses activitats que han rebut suport econòmic per part l’Institut Ramon Muntaner en el darrer exercici.

Com no podria ser d’una altra manera, no hi faltà la mostra tradicional de publicacions dels diversos centres d’estudi, una bona part de les quals ha rebut ajut d’aquesta fundació, com ara les nostres revistes Aguaits i L’Aiguadolç.

Entre els centres assistents n’hi havia participants de tot el territori de parla catalana si bé de València només hi havia representació de l’IECMA.

dilluns, 1 de juliol de 2013

L’Aiguadolç es presenta a la XXIX Escola d’Estiu del País Valencià "Marina-Safor"

Josep Antoni Fluixà, coordinador del número 39 (any 2011), ha destacat la importància d'aquest monogràfic, dedicat a la literatura infantil i juvenil

Aquest matí s'ha presentat la revista de literatura L’Aiguadolç en el marc de la XXIX Escola d’Estiu del País Valencià "Marina-Safor". En aquesta ocasió s'ha presentat el número 39 de la revista, dedicat a la literatura infantil i juvenil. L’acte ha comptat amb la participació de Josep Antoni Fluixà, especialista en aquest àmbit literari i coordinador del monogràfic dedicat als llibres per a infants i joves inclòs en el número esmentat; i també amb el nou director de la publicació, Juli Capilla.

Fluixà, en presentar el monogràfic, ha remarcat la importància d’aquesta mena de literatura, i del paper de filtre que cal que facen els especialistes perquè els professionals del ram, mestres i professors, puguen triar les lectures més adients en funció del perfil de l’alumnat, de l’edat i de l’etapa educativa. A més, ha aprofitat l’avinentesa per a reclamar una consideració més gran de la literatura infantil i juvenil per part del gremi universitari. Tot i això, s'ha mostrat optimista quant a la panoràmica actual, pel que fa als autors i als lectors: “Els escriptors joves escriuen millor que no els de les generacions anteriors. Hem avançat molt, pel que fa a la qualitat de les obres que s’escriuen, i també hem guanyat en nombre de lectors”.

Per la seua part, Capilla ha destacat que “existeixen encara molts prejudicis de cara a la consideració dels gèneres literaris. Hi ha un prejudici jeràrquic que situa la narrativa per sobre del teatre i la poesia, i també per damunt de la literatura adreçada als infants i joves”. I ha remarcat que “escriure literatura infantil i juvenil no és gens fàcil perquè cal adequar-se al llenguatge i situar-se en la mentalitat d’aquest lector específic sense per això haver de rebaixar la qualitat del que s’escriu”.

Capilla ha aprofitat per destacar la importància de la revista L’Aiguadolç en la història recent de la literatura catalana al País Valencià, ha tingut unes paraules de reconeixement per la tasca feta per qui n’ha estat fins ara el director, Antoni Prats, i també per als membres del consell editorial Tomàs Llopis, Carles Mulet i Vicent Balaguer, així com un record emotiu dedicat al recentment desaparegut Antoni-Lluís Carrió, secretari i impulsor més destacat de l’IECMA.

El número 39 de L’Aiguadolç aplega els articles “Panorama de la literatura infantil i juvenil al País Valencià”, del mateix Josep Antoni Fluixà; “La novel·la juvenil d'ambientació històrica”, de Josep Millo i Vallés; “Els llibres de no ficció i l’assaig juvenil: una aposta necessària”, de Diego Gómez; “L’obra poètica de Maria Dolors Pellicer”, de Pilar Garcia Aparicio, entre uns altres, a més d’una entrevista a Enric Lluch i una selecció de poesia europea contemporània per a infants a càrrec de Miquel Desclot.

divendres, 28 de juny de 2013

L’arquitecte Josep Ivars avança la datació de la torre de Mira-rosa (els Poblets) a mitjan segle XIV

Ivars destacà, en relació a les poques qualitats defensives, que la torre “encara que fortificada, tenia un ús més residencial que militar”

En la segona conferència de les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta, titulada “Recuperació de la torre de Mira-rosa: el projecte d'intervenció”, es pogué conéixer, de la mà de l’arquitecte Josep Ivars, com va ser la restauració que ell mateix dirigí de 1999 a 2001.

Ivars mostrà als assistents a la xarrada com era la torre abans de la consolidació arquitectònica i com havia estat el procés i quins reptes se li van plantejar i les solucions que anà adoptant per a resoldre’ls. Altrament, en analitzar constructivament l’edifici, que considerava un palau, avançà mig segle la datació que ell mateix havia formulat l’any 1990 en què la considerava a cavall dels segles XV i XVI. Com a novetat, va explicar que devia comptar amb un cortig (recinte murallat) per a potenciar la part defensiva de la torre, la part més alta de la qual, de rajola i amb troneres, classificà en un moment de transició medieval-renaixentista. En total, enumerà que la torre, tal com ara la coneixem, degué ser fruit de huit fases constructives, inclosa la de restauració, que es concretarien en tres sistemes de construcció diferents que es succeirien en el temps d’acord amb les diverses fases.

El regidor de Cultura, Salvador Sendra, dedicà unes paraules en record d’Antoni-Lluís Carrió, secretari de l’IECMA

La conferència comptà amb la presència del regidor de Cultura dels Poblets, Salvador Sendra, i de l’alcalde, Jaume Ivars. En l’obertura de l’acte, Sendra dedicà uns minuts a recordar la figura d’Antoni-Lluís Carrió, alma mater de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, que havia faltat la setmana anterior, i confirmà el suport de l’Ajuntament dels Poblets perquè la tasca desenvolupada per l’IECMA continue avant.

Per la seua banda, l’alcalde dels Poblets va reivindicar el patrimoni dels Poblets ja que considerava que fins al moment no havia ben aprofitat i que calia donar-lo a conéixer perquè, alhora, significava repercussió mediàtica per al poble.

Difusió del patrimoni dels Poblets

La segona edició de les Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta es tancarà el dissabte 6 de juliol amb una visita guiada al jaciment romà de l’Almadrava i a la torre de Mira-rosa. El dia abans, el divendres 5 de juliol, la xarrada, titulada "Notícia dels nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa en el segle XVIII", serà a càrrec de Josep Andrés, documentalista.

dijous, 27 de juny de 2013

La revista L’Aiguadolç es presenta a València

El nou número de la publicació, un monogràfic dedicat a Josep Palàcios, es presenta a la llibreria Tres i Quatre


La presentació del darrer número de la revista de literatura L’Aiguadolç, el passat 6 de juny, a la llibreria Tres i Quatre, que des de fa uns mesos regenta l’escriptora i periodista Núria Cadenes, va comptar amb el fins ara director Antoni Prats i el director entrant d’aquesta publicació de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA), l’escriptor i professor Juli Capilla. A més a més, hi intervingueren els escriptors Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles, coordinadors del dossier dedicat a l’enigmàtic autor de Sueca, Josep Palàcios.

Capilla va aprofitar l’ocasió per destacar la importància de les publicacions periòdiques en català, tot centrant-se en la revista L’Aiguadolç, de la qual va dir que “ha esdevingut una referència inexcusable, si hom vol saber què es cou, literàriament, al País Valencià”. També va destacar que “L’Aiguadolç ha estat possible gràcies a l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (l’IECMA), que l’edita, i al suport de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert i l’Institut Ramon Muntaner, i, sobretot, al coratge i la perseverança del que n’ha estat fins ara director, Antoni Prats, al qual dec la confiança d’haver dipositat el projecte a les meues mans, i a la gent que en forma part del consell editorial i l’administració: Tomàs Llopis, Carles Mulet, Vicent Balaguer Antoni-Lluís Carrió i Joan-Carles Carrió, entre uns altres”.

Després de l’acte de presentació, hi va tenir lloc una tertúlia ben interessant a propòsit de l’escriptor de Sueca Josep Palàcios, en què intervingueren els presentadors i la mateixa llibrera, l’escriptora Núria Cadenes.

El número 40 de L’Aiguadolç fa un recorregut per l’obra de l’escriptor valencià Josep Palàcios, nascut a Sueca l’any 1938. Entre les creacions d’aquest escriptor polifacètic, destaquen Les quatre estacions (1959), Premi València de Literatura-Poesia; el poemari Devastació (1981), Premi de la Crítica del País Valencià; i alfaBet (1989), Premi de la Crítica Serra d’Or de Narració.

dijous, 20 de juny de 2013

Comiat d'Antoni-Lluís Carrió

Ahir dimecres, 19 de juny, Rosa Seser, presidenta de l’IECMA, en el soterrar d’Antoni-Lluís Carrió i Artigues, li dedicà les paraules següents:

"Tots els que hem conegut de prop Toni-Lluís sabem que era una persona amb molt a aportar, una persona activa, una persona d’espenta, un lluitador.

Eixa gran força vital, ell la canalitzava per diversos fronts, però probablement no res el feia il•lusionar-se més que l’ebullició de la nostra cultura.  Almenys des de l’Institut d’Estudis de la Marina Alta, volem recordar-lo així, perquè hem pogut comprovar la satisfacció que se li endevinava sobretot en veure en els congressos d’estudis de la Marina les sales plenes, el nivell excel•lent dels investigadors i el nombrós públic interessat i entusiasta.

Els membres de les successives juntes de govern sabem bé que el nostre secretari era un home d’acció, un motor que ens arrossegava i ens exigia. Com també sabem que, a l’hora de treballar, Toni era el primer. La seua tasca en l’IECMA ha estat enorme. Congressos, jornades, exposicions, edició de llibres i revistes i, darrere, sempre Antoni Lluís sense demanar cap reconeixement personal. La major satisfacció per a Toni no eren les lloances personals sinó que l’IECMA fóra ben valorat, que se li reconegués la tasca investigadora i divulgadora que, des de fa tants anys, ha dut a terme sobretot de cara a la nostra comarca.

Amb la desaparició d’Antoni Lluís Carrió es perd no sols un dels referents més potents que teníem a la Marina Alta, sinó un dels seus principals divulgadors per les terres valencianes i per tot el nostre espai lingüístic i cultural.

Antoni Lluís ens ha deixat massa prompte, és cert. Però, en bona part gràcies a ell, el camí ja és obert i expedit, i no sols iniciat.

Amb la memòria del seu exemple, no ens ha de faltar el coratge per no desmeréixer la confiança que amb ell hem guanyat davant els nostres associats i simpatitzants. I per créixer encara més.

Toni ho hauria volgut així.

Bon viatge, amic i company de tasques i il•lusions."

dilluns, 17 de juny de 2013

Antoni-Lluís Carrió, secretari de l’IECMA. Un home de la cultura de la Marina Alta

Antoni-Lluís Carrió i Artigues ens ha deixat aquesta vesprada després de sofrir una malaltia greu.

Antoni-Lluís va assumir el càrrec de secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) des de la fundació el 10 de maig del 1985 i, des d’aleshores, sempre l’ha esperonat amb projectes culturals i amb el desig de fer arribar a tots la nostra cultura.

Al llarg d'aquests més de vint-i-cinc anys, ha estat un motor potent per a l’IECMA, que ha passat dels 40 socis inicials a més de cinc-cents cinquanta gràcies en bona part a la seua gestió eficient en propiciar, entre uns altres, la col·laboració amb diverses institucions de la cultura com l’Institut Juan Gil-Albert, que ens ha acompanyat en tota la trajectòria, l’Institut Ramon Muntaner o la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana.

Organitzador dels congressos de la Marina, membre del consell de redacció de la revista Aguaits, impulsor de les diverses publicacions de l’Institut, Antoni-Lluís sempre ha treballat en la tasca de base, en la gestió a tots els nivells. Cal, per tant, destacar aquesta faceta del que podem dir que era la seua passió, l’IECMA i la cultura de la Marina Alta.

Poques persones com ell comprenien i sentien el fet comarcal; entenia la nostra comarca com una part d’un país amb molta personalitat, definida pel paisatge, les persones i la història. I, així, participà en molts debats públics al voltant del fet comarcal.

El seu treball en l’IECMA ha estat immens, grandiós; el seu punt de mira era sempre l’espai comarcal, un lloc on treballar, viure i gaudir d’un territori i de les persones. Amb la desaparició d’Antoni-Lluís Carrió es perd un dels referents més potents que teníem a la comarca. Era la veu de l’Institut d’Estudis Comarcals a qualsevol comarca de les terres valencianes o d'un altre lloc del nostre espai lingüístic.

Seguirem el seu exemple i el seu entusiasme.

dijous, 13 de juny de 2013

Els Poblets acull les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta coincidint amb la reobertura del jaciment romà de l’Almadrava

La conferència inaugural, a càrrec de Josep A. Ahuir, va estar dedicada a aquest centre terrisser del s. I aC, “un dels més importants del País Valencià”

Els Poblets ha estat el municipi elegit per l’IECMA per organitzar les II Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta, coincidint amb la reobertura, a partir del 15 de juny, del jaciment romà de l’Almadrava. A la història i característiques d’aquesta vila romana del s. I aC va estar dedicada la primera conferència del programa, oferida per Josep A. Ahuir divendres passat a la Biblioteca Enric Valor dels Poblets.

La presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, va felicitar l’Ajuntament, representat en l’acte inaugural de les jornades pel regidor de Cultura, Salvador Sendra, per la decisió de tornar a fer visitable per al públic, durant els mesos d’estiu, “un important jaciment que, a més, pot actuar com a un potent reclam turístic i que té una ubicació excel•lent, al costat de la mar”. Així mateix, Seser va animar el consistori dels Poblets a fer el mateix amb la torre de Mira-rosa –que protagonitzarà la segona xarrada del cicle- i a “habilitar-la com a espai expositiu des d’on difondre la història del poble”.

“Un dels jaciments més importants del País Valencià i un dels pocs museïtzats”

La vila romana de l’Almadrava, que el Museu de Dénia i l’Ajuntament dels Poblets van excavar a partir de 1984, és “paradigmàtica del món rural a l’època de l’Imperi Romà”, va explicar Josep A. Ahuir, arqueòleg que ha treballat al MARQ i al Museu de Prehistòria de València. “La comarca de la Marina Alta és de les que més assentaments romans tenen documentats i entre els més destacables es troba l’Almadrava”, va assenyalar.

La part conservada i museïtzada, dels 9000 m2 de superfície que es van prospectar i que incloïen també un conjunt termal i una necròpolis, és el centre terrisser de la vila, tres tallers i quatre forns del s. III, desenvolupat al calor de la gran activitat exportadora del port de Dénia. Les àmfores per al transport d’oli i, especialment, vi eren la producció majoritària d’aquesta factoria on, a més, es fabricaven materials constructius com teules i taulells. “De les seues característiques, és un dels jaciments més importants del País Valencià i un dels pocs museïtzats”, va assegurar Ahuir.

Difusió del patrimoni dels Poblets

La segona edició de les Jornades de Difusió del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Marina Alta es tancarà el dissabte 6 de juliol amb una visita guiada al jaciment romà de l’Almadrava i a la torre de Mira-rosa. Completen el programa, el dia 21 de juny, la conferència de l’arquitecte Josep Ivars sobre la restauració de la torre i, el divendres 5 de juliol, la xarrada a càrrec de Josep Andrés, documentalista, titulada Notícia dels nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa en el segle XVIII.

dimarts, 7 de maig de 2013

L’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta participa en la IX edició del Recercat

La jornada d'enguany s'ha celebrat a Ripoll del 26 al 28 d’abril

Inauguració del Recercat 2013
La novena Jornada de Cultura i Recerca Local (Recercat), organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), l’Ajuntament de Ripoll, el Patronat Francesc Eiximenis i el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollés, va tancar portes el diumenge 28 d’abril a Ripoll després de tres dies d’activitat intensa. La pluja caiguda des de divendres no va dissuadir la participació dels centres d’estudis, 110 en total, ni del públic local. Segons ha afirmat Mercè Alcaina, adjunta de la gerència de l’IRMU, “és l’any que hem aconseguit atreure més públic local. La participació en totes les activitats, visites i xarrades, tot i la pluja, ha estat molt bona, tant de centres com de públic en general. Estem molt satisfets i fem un balanç molt positiu”.

De divendres a diumenge, els visitants del Recercat van poder participar en conferències i taules redones, exposicions i visites culturals al monestir i al Museu Etnogràfic de Ripoll, a més de passejar pels estands de la fira on s’han exposat més de tres-cents títols de llibres relacionats amb la cerca territorial. Cal recordar que un dels objectius principals del Recercat és precisament donar a conéixer la recerca local i comarcal que es realitza, a més de ser un lloc de trobada i d’intercanvi dels centres d’estudis participants.

Un dels actes principals d’aquesta jornada és el lliurament dels Premis Recercat, que van tenir lloc dissabte al migdia. Els guanyadors d’aquesta edició han estat el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, en la categoria d’entitats, i Florenci Crivillé, conservador del Museu Etnogràfic de Ripoll i membre del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, en la categoria individual.

El marc del Recercat també ha acollit enguany la dihuitena edició de la Trobada de Centres d’Estudis de Terres Gironines organitzada pel Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona i ha reunit els 13 centres adherits al Patronat.

divendres, 19 d’abril de 2013

Juli Capilla pren el relleu a Antoni Prats com a director de la revista 'L'Aiguadolç'

El nou número de la publicació, un monogràfic dedicat a Josep Palàcios, es presenta a la Biblioteca Suecana

La presentació del darrer número de la revista de literatura L'Aiguadolç, el passat 12 d'abril, a la Biblioteca Suecana va servir per fer públic el nom de la persona que pren el relleu a Antoni Prats com a director d'aquesta publicació de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA): l'escriptor Juli Capilla. D'ell, el fins ara director, el poeta Antoni Prats, en va destacar la trajectòria al davant d'unes altres revistes com Caràcters i L'Espai del Llibre.

A més, Prats va aprofitar l'ocasió per acomiadar-se i "tancar amb aquest número una etapa que va començar el 1985". "Un número excepcional –dedicat íntegrament a la figura de l'escriptor Josep Palàcios– per la importància de l'autor, malgrat ser encara poc conegut per la poca difusió de la seua obra; i pels coordinadors del dossier, grans admiradors de l'obra i la persona de Palàcios".

El fins ara director de L'Aiguadolç, Antoni Prats,
amb Josep Palàcios, escriptor estudiat en el darrer número.
El número 40 de L'Aiguadolç fa un recorregut per l'obra de l'escriptor valencià Josep Palàcios i Martínez, nascut a Sueca l'any 1938. Entre les creacions d'aquest novel•lista, poeta i assagista, destaquen Les quatre estacions (1959), Premi València de Literatura-Poesia; el poemari Devastació (1981), Premi de la Crítica del País Valencià; i alfaBet (1989), Premi de la Crítica Serra d'Or de Narració.

La presentació de la publicació en la ciutat de l'autor, esdeveniment inclòs en el cicle Tertúlies de ca Fuster, va comptar amb la participació de la crítica literària Isabel Robles i l'escriptor Jaume Pérez Montaner, coordinador del dossier sobre Palàcios.

Juli Capilla, nou director de L'Aiguadolç, i Antoni Prats.
L'acte es va tancar amb una tertúlia literària sobre la figura de l'autor suecà en què van intervindre l'historiador Antoni Furió, l'escriptor Josep Lozano, el poeta Vicent Salvador i el flamant director de L'Aiguadolç, Juli Capilla.

divendres, 1 de març de 2013

Un llibre de Carles Simó i Jordi Giner analitza la realitat dels immigrants residents de Teulada

L’IECMA i la Universitat de València col•laboren en l’edició d’Un peu dins, un peu fora. La immigració de residents europeus al municipi de Teulada

Dimecres, 27 de febrer, la Biblioteca Municipal de Teulada va acollir la presentació d’Un peu dins, un peu fora. La immigració de residents europeus al municipi de Teulada, editat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) i la Universitat de València (UV). En l’acte, a més dels autors, Carles Simó i Jordi Giner, professors de Sociologia de la UV, participaren Rosa Seser, presidenta de l'IECMA, la regidora de Cultura i Educació, Ana M. Puig, i l’alcalde de Teulada, Antoni Joan Bertomeu.

Aquest estudi, que obtingué el XVII Premi d’Investigació Vila de Teulada de 2008, constitueix un acostament rigorós i documentat a la realitat d’un municipi valencià on el turisme i els processos d’immigració residencial es donen la mà. A més a més, permet entendre les dificultats de la inserció que protagonitzen els immigrants no laborals de la UE27 alhora que aporta dades bàsiques per a una definició clara dels perfils i comportaments dels residents europeus així com una anàlisi d’un fenomen tan ignorat com és la migració de jubilats europeus cap a la costa mediterrània i les dinàmiques que ha desenvolupat.

L’acte ha estat un èxit d'assistència i també de participació en el torn de preguntes per part del públic, cosa que ha donat peu al fet que el consistori teuladí s’haja decidit a organitzar per a més avant una taula redona sobre la immigració de residents europeus, amb participació de representants dels diversos col•lectius d’immigrants del municipi.

dimecres, 30 de gener de 2013

L’IECMA demana a l’Ajuntament del Poble Nou la protecció de l’aflorament geològic del Moraig


Divendres passat, Baptista Banyuls, Jaume Buïgues i Antoni-Lluís Carrió, membres de la Junta Directiva de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, es van reunir amb l’alcalde del Poble Nou de Benitatxell, Josep Femenia, la regidora de Cultura, Silvia Mayans, i el tècnic del departament, Francesc Marqués, per tal demanar que el consistori pobler inicie l’expedient de declaració de l’aflorament geològic del Moraig com a monument natural.

Femenia va assegurar que iniciaria immediatament els tràmits. A més, va assenyalar que, amb vista a posar en valor aquest espai natural, “cal millorar l’accés i la senyalització i posar una placa explicativa”.

Aquest salt vertical de la falla del Moraig presenta una superfície en què s’observen de manera excepcional els solcs produïts pel lliscament dels plans de la falla. Açò implica que siga un testimoni extraordinari del moment, de fa entre quinze i deu mil anys, en què la península Ibèrica i Àfrica es van separar i es va formar la mar Mediterrània.

A més de l’espectacularitat paisatgística, la singularitat geològica i geomorfològica de la falla del Moraig la convertixen en un espai natural d’interés científic, didàctic i divulgatiu que ha estat inclòs, juntament amb uns altres de la comarca, en el projecte Global Geosites –promogut per la Unió Internacional de les Ciències Geològiques (IUGS) i la UNESCO– com un dels llocs d’interés geològic de rellevància internacional.

La petició de l’IECMA es fonamenta en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana i la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, de l’Estat espanyol. Aquestes dos lleis definixen els monuments naturals com espais o elements de la natura, incloses les formacions geomorfològiques i jaciments paleontològics, de singularitat, raresa o bellesa notòria, que mereixen ser objecte d'una protecció especial pel valor científic, cultural o paisatgístic.