Dos publicacions de l’IECMA es presenten a jornades d’estudi de la Universitat de València i el Museu Marítim de Barcelona

La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins i Atles lingüístic de la Marina es difonen més enllà de l’àmbit comarcal.

La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins i Atles lingüístic de la Marina, dos publicacions de l’IECMA, es van presentar la setmana passada en la 2a Trobada Universitat de València Instituts d’Estudis Comarcals i la III Jornada de Recerca Local, Patrimoni i Història Marítima, respectivament.

Vicent Morera i Juanjo Ortolà, autors del llibre sobre la Vall de Gallinera, van participar en la jornada organitzada per la Universitat de València i la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià, una iniciativa que té com a objectiu consolidar la relació entre la comunitat universitària i els centres d’estudis. Els ponents van insistir en el caràcter “multidisciplinari” del seu treball i en la utilitat d’aquesta publicació com a “guia del territori, amb una atenció especial al medi ambient i les rutes de senderisme”, una eina per a incentivar les visites a la zona i, per tant, la protecció del patrimoni cultural i paisatgístic com a atractiu turístic. Morera i Ortolà van destacar la importància de promoure els estudis locals, una tasca que necessita “de la implicació de la universitat”.

També va intervindre en la trobada Víctor Garcia, agent de desenvolupament local de la Vall de Gallinera, que va parlar sobre l’aprofitament que les ADL poden fer de la tasca dels instituts d’estudis comarcals, “especialment essencial en municipis xicotets, per posar en valor el patrimoni cultural i fer del turisme rural un instrument de dinamització del territori”. Aquest seria el cas de la publicació La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins.

El parlar de la Marina arriba a Barcelona

D’una altra banda, Vicent Beltran va presentar en la III Jornada de Recerca Local, Patrimoni i Història Marítima l’Atles Lingüístic de la Marina. L’autor va oferir, al Museu Marítim de Barcelona, una ponència al voltant d’un dels aspectes més presents en el seu llibre: les pervivències lingüístiques del contacte entre els dialectes valencià i balear a la Marina, arran de la repoblació del segle XVII. Beltran es va centrar especialment en el “parlar de sa” (el salat) que encara es manté “i amb orgull” a la població de Tàrbena i que, segons va destacar, “la Vall de Gallinera va perdre fa només 100 anys”.

Un llibre de Salvador Alemany reviu l’episodi de la repoblació del segle XVII a l’Atzúbia i Forna

L’IECMA i l’Ajuntament col·laboren en l’edició de Les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna

El passat 28 d’agost, el mateix dia en què es va firmar, l’any 1611, la carta de poblament de l’Atzúbia, va tindre lloc la presentació de Les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna, editat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) i l’Ajuntament de l’Atzúbia i Forna, amb la col·laboració de la Diputació d’Alacant. Aquest treball, obra de Salvador Alemany, veí del poble i llicenciat en Geografia i Història, es va donar a conéixer al públic al Centre Cultural Teleclub de l’Atzúbia de la mà de l’autor, la presidenta de l’IECMA, Rosa Seser, la regidora de Cultura, Maria Oltra, i el professor d’Història de la Universitat de València, Anaclet Pons.

A partir de l’estudi exhaustiu de les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna, firmades respectivament el 28 d’agost i el 2 de setembre de 1611, Salvador Alemany analitza l’episodi repoblador derivat de l’expulsió dels moriscs del Regne de València i les conseqüències econòmiques dramàtiques que la despoblació del territori va comportar.

La vinguda de colons nous, procedents de Mallorca i de diferents indrets del regne, i l’assentament regit per les normes i condicions establertes a les cartes de poblament –sempre avantatjoses per als senyors- van marcar un punt d’inflexió en l’evolució històrica valenciana i, com assenyala Alemany a Les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna, “aquests documents són autèntiques partides de naixement dels nostres pobles i no és exagerat dir que, amb elles, hi ha un abans i un després totalment diferent”.

En el cas de l’Atzúbia i Forna, l’autor destaca com els moriscs foragitats van ser substituïts per repobladors balears a l’Atzúbia i valencians, inicialment, a Forna, fins que a mitjan segle XII van ser reemplaçats en bona mesura per illencs. D’aquests repobladors són actualment hereus llinatges ben coneguts a la zona, com els Pons, Vicens, Server, Vidal, Puig, Gosp o Mengual. I els habitants del segle XXI comparteixen encara amb aquells topònims que donen vida al territori (la Solana, l’Asmeita, l’Ainer, la Milotxa, entre uns altres).